El coeficient 1×1 afavoreix els majors de 52 anys en la conversió de pensions

El Ple del Congrés dels Diputats debatrà dijous la denominada ‘pasarel·la al RETA’, una reforma que permetrà als professionals integrats en mutualitats alternatives al Règim d’Autònoms traslladar les seves aportacions al sistema públic de la Seguretat Social.

La mesura arriba a la seva fase decisiva després de mesos de tramitació parlamentària i amb interrogants oberts sobre els efectes en la igualtat entre cotitzants i l’equilibri del sistema, segons denuncien professionals de diferents àmbits a les xarxes socials.

La norma estableix diferents mecanismes per convertir les aportacions realitzades a les mutualitats en drets de pensió del sistema públic. Amb caràcter general s’aplicarà un coeficient de millora del 0,77 sobre el fons estalviat, però els majors de 52 anys s’acolliran a la fórmula més generosa del 1×1, que computa cada període cotitzat a la mutualitat com un període equivalent al RETA independentment dels fons. Aquest disseny implica que, en la pràctica, coexistiran diferents formes d’accés a prestacions equivalents dins del mateix sistema públic, amb nivells d’exigència diferents entre els autònoms que sempre han cotitzat al RETA, els mutualistes joves i els mutualistes de més edat.

En contrast, un treballador que hagi cotitzat de forma contínua al RETA haurà generat els seus drets de pensió exclusivament en funció de les seves bases de cotització i de l’esforç contributiu sostingut al llarg del temps, sense l’aplicació de coeficients de conversió ni mecanismes d’equivalència. Això posa de manifest una diferència rellevant: mentre que els mutualistes de més edat poden assolir prestacions equiparables mitjançant la regla del 1×1, fins i tot amb trajectòries d’aportació diferents, els autònoms del RETA veuen directament lligada la seva pensió al que han cotitzat efectivament, la qual cosa introdueix una disparitat en termes d’equitat contributiva dins del propi sistema públic.

A aquestes qüestions s’afegeixen els dubtes sobre el cost de la mesura. Tot i que durant la tramitació algunes esmenes van ser rebutjades pel seu impacte econòmic, el cert és que el disseny de la reforma evidencia una orientació dirigida principalment a donar cobertura a situacions d’infracotització properes a la jubilació, excloent expressament qui ja són pensionistes. Aquest enfocament pot propiciar que el trasllat al RETA es concentri en perfils de més edat, amb trajectòries de cotització incompletes i poc marge temporal per realitzar aportacions al sistema públic, la qual cosa podria generar tensions en termes de sostenibilitat i de repartiment de càrregues entre cotitzants.

En aquest context, organitzacions d’autònoms han insistit en la necessitat que la integració de mutualistes es realitzi amb criteris de neutralitat financera i sense generar desequilibris en el sistema.

L’abast potencial de la mesura també ha centrat part del debat. Les estimacions manejades durant la tramitació apunten que prop de 100.000 mutualistes de set professions podrien acollir-se a la pasarel·la, tot i que el nombre final dependrà de les condicions definitives i dels perfils que optin per incorporar-se al RETA.

Amb el seu pas pel Ple, la pasarel·la al RETA afronta un moment clau abans de continuar la seva tramitació al Senat. El resultat del debat determinarà l’abast definitiu d’una reforma que busca integrar els mutualistes al sistema públic, però el seu disseny introdueix diferències en les condicions d’accés i en el reconeixement de drets entre diferents col·lectius de treballadors per compte propi.