Granollers viu una sortida històrica del Tour de França, però els clubs ciclistes locals reclamen que l’eufòria es tradueixi en suport estructural. Més enllà de l’espectacle, la pregunta és si hi ha un pla municipal per consolidar la cultura ciclista quotidiana i escoltar les entitats que sostenen l’esport de base.

Granollers acull una sortida històrica del Tour de França, un esdeveniment que situa la ciutat al mapa internacional del ciclisme. Però els clubs ciclistes de Granollers i Tarragona ja han llançat un avís: cal aprofitar aquest impuls per relançar les entitats locals i no quedar-se només en la fotografia. La pregunta de fons és si l’Ajuntament té un pla real per traduir l’espectacle en infraestructura, cultura ciclista urbana i suport al teixit esportiu de proximitat.

El Tour és un imant mediàtic i una injecció d’orgull local. Però el seu pas per Granollers durarà hores; el que quedi després dependrà de decisions municipals que ara mateix no consten en cap full de ruta públic. Les entitats ciclistes, que cada cap de setmana mouen desenes de joves i veterans, reclamen que l’administració no deixi passar l’oportunitat: volen més suport econòmic, més visibilitat i, sobretot, un compromís explícit per consolidar el ciclisme com a eina educativa i de mobilitat, no només com a espectacle puntual.

L’espectacle i la realitat del teixit local

La sortida del Tour a Granollers és un esdeveniment excepcional. La ciutat es prepara per rebre equips, periodistes i milers d’aficionats. Però aquesta efervescència contrasta amb la realitat quotidiana dels clubs ciclistes, que sovint treballen amb pressupostos ajustats i instal·lacions compartides. Segons han declarat representants dels clubs de Granollers i Tarragona, l’impacte del Tour només serà durador si es tradueix en polítiques locals: més carrils bici, programes escolars, ajuts a les entitats i una aposta clara per la mobilitat sostenible.

La diferència entre viure un cap de setmana de glòria i construir una cultura ciclista estable rau en la capacitat de l’Ajuntament per escoltar aquestes demandes. Els clubs no demanen miracles: volen ser tractats com a actors clau de l’esport de base, amb línies de suport previsibles i una interlocució fluida. La pregunta és si el consistori aprofitarà l’impuls mediàtic per obrir aquesta conversa o si, passada la caravana, tot tornarà a la rutina.

Infraestructura i mobilitat: el repte pendent

Un gran esdeveniment ciclista pot ser un catalitzador per repensar la ciutat. Però Granollers, com moltes altres poblacions del Vallès, arrossega dèficits en infraestructura ciclista urbana: carrils discontinus, cruïlles perilloses, aparcaments insuficients. El Tour pot ser l’excusa perfecta per accelerar projectes que, d’altra manera, quedarien en un calaix durant anys.

La mobilitat en bicicleta no és només una qüestió esportiva; és una eina de salut pública, de descongestió del trànsit i de reducció d’emissions. Si Granollers vol aprofitar de debò l’impuls del Tour, hauria de presentar un pla de xoc: ampliació de la xarxa de carrils bici, integració amb el transport públic, campanyes escolars i, per descomptat, suport als clubs que ja fan aquesta feina educativa cada dia. Sense aquest pla, el Tour serà una anècdota brillant però estèril.

Els clubs, els grans oblidats de l’espectacle

Les entitats ciclistes locals són les que sostenen l’esport de base: organitzen sortides, formen ciclistes joves, promouen el respecte a la carretera i creen comunitat. Però sovint treballen a l’ombra, sense el reconeixement ni els recursos que mereixen. La crida dels clubs de Granollers i Tarragona és una oportunitat per revertir aquesta dinàmica.

El que demanen és senzill: que l’administració els inclogui en la conversa, que els ajuts siguin transparents i previsibles, i que el llegat del Tour no sigui només una foto amb els corredors, sinó un compromís real amb qui fa ciclisme 365 dies l’any. Si l’Ajuntament vol que Granollers sigui recordada com una ciutat ciclista, no n’hi ha prou amb rebre el Tour: cal escoltar i recolzar qui ja fa pedalar la comunitat.

La pregunta de fons: ¿hi ha voluntat política?

L’impacte del Tour es mesurarà, a mig termini, en decisions concretes. ¿Hi haurà una partida pressupostària per als clubs en el proper exercici? ¿Es presentarà un pla de mobilitat ciclista amb calendari i indicadors? ¿S’obrirà una taula de diàleg amb les entitats esportives? Si la resposta és no, el Tour haurà estat una festa cara i bonica, però sense arrels.

La pilota està a la teulada de l’Ajuntament. Els clubs han fet la seva part: han cridat, han proposat, han demostrat que el ciclisme local és viu i té potencial. Ara falta que el consistori respongui amb fets, no només amb discursos. Perquè, al capdavall, el que es juga Granollers no és només l’orgull d’haver acollit el Tour, sinó la possibilitat de convertir aquest impuls en un canvi real per a la mobilitat, l’esport i la qualitat de vida dels seus veïns.

- Et Recomanem -