Montse Frisach s’endinsa en la figura “polièdrica” de Prince i en la seva obra “prolífica”

ACN Barcelona – La periodista cultural i crítica d’art Montse Frisach s’endinsa en la vida i obra del cantant i compositor Prince al llibre ‘Prince. El alquimista púrpura’ (Sílex), que arriba aquest dimecres a les llibreries. En una entrevista amb l’ACN, explica que a l’assaig descriu “un Prince que és molt difícil d’atrapar per aquesta manera de ser tan polièdrica” i que en el terreny artístic va publicar una obra molt prolífica. “És un dels millors músics del segle XX de tots els gèneres, sobre tot per la seva experimentació”, assegura l’autora, que sempre li quedarà la recança de no haver pogut entrevistar al cantant. El llibre ha estat més de 30 anys coent-se des que la periodista va començar a aprofundir en la música i vida de Prince Rogers Nelson.
Frisach explica que des del primer moment en què va connectar amb Prince i la seva música es va produir un intent d’explicar-se a si mateixa i preguntar-se per què havia connectat tant amb el cantant. “És com si intentés explicar-me a mi mateixa i vaig decidir analitzar la seva música i que té d’especial”. Recorda que als 90 hi havia una col·lecció de biografies breus del grup 62 i es va plantejar fer un text sobre Prince, però amb la feina ni ho va proposar, però la idea ja li rondava pel cap. Després amb la mort sobtada de Prince l’any 2016 va seguir estudiant la seva figura. De fet, el llibre surt deu anys després de la desaparició del músic, que va morir el 21 d’abril del 2016.

Amb tota la informació que tenia no veia clar el format del llibre perquè no volia tirar endavant una biografia de Prince. El 2024 la periodista va participar en un congrés sobre el cantant a Minneapolis, on va oferir una conferència centrada en la part andrògina de Prince. A partir d’això, va decidir desenvolupar altres temes i aspectes de Prince i va veure clar l’esquema del llibre, que va començar a escriure a finals del 2024.

Frisach descriu a l’assaig “un Prince que és molt difícil d’atrapar, precisament per aquesta manera de ser tan polièdrica”. La periodista remarca que a nivell artístic Prince també va ser molt prolífic amb una obra molt àmplia amb molts matisos i gèneres. “Trenca tant les fronteres de tot que és difícil d’atrapar”.

L’autora assegura que el seu llibre també amaga una frustració perquè no va conèixer personalment a Prince ni va tenir ocasió d’entrevistar-lo. “És tan especial i amb tants vessants que és impossible definir-lo” amb una sola frase, reconeix.

El que més atrau Frisach de Prince és la seva música. “És un dels millors músics del segle XX de tots els gèneres, sobretot per la seva experimentació constant. Està sempre buscant noves formes d’expressió, introduint sons nous i és molt avantguardista en alguns moments”. Creu que això el diferencia d’altres músics com Madonna o Michael Jackson. També considera fonamental la seva forma de presentar-se al món amb la seva androgínia.

Per contra, el que menys li agrada, és que va tenir “moments molt erràtics” amb la distribució de la música. “A vegades no sabies mai per on sortiria un disc, canviava molt d’idea”.   

El subtítol del llibre és ‘El alquimista púrpura’. La frase sorgeix del fet que Prince tant a nivell personal com de la seva obra es “transmuta contínuament”. L’autora fa paral·lelismes entre el músic i el concepte de la transmutació de l’alquímia. De fet, Frisach posa l’exemple d’aquell nen que va néixer en un barri de classe mitjana-baixa de Minneapolis amb molt poques possibilitats de tirar endavant i que es va convertir en una superestrella en pocs anys o que Prince, a nivell musical, s’està reconvertint contínuament, tot i que era pràcticament un autodidacte, ja que llevat que el seu pare li va ensenyar a tocar el piano de petit, tenia molt poca formació musical.

L’autora explica que la comunitat de seguidors de Prince s’autodenominen ‘fams’ i no fans, ja que al músic la paraula fan no li agradava perquè venia de fanàtic, mentre que fam ve de família. Frisach ha intentat al llibre aconseguir un equilibri entre la seguidora de Prince, que és, i la periodista. L’autora no ha volgut amagar aquesta part més personal com a fan de Prince. “Al llibre vaig i vinc, la ‘fam’ entra i surt. No volia fer un llibre només com a fan ni tampoc totalment objectiu, al final he optat per una barreja”. El llibre recull moltes dades biogràfiques i musicals de Prince i anècdotes.

El disc ‘Come’ i l’acte al Palauet Albéniz

L’any 94, Prince va publicar el disc ‘Come’ i en la portada es veu el cantant davant de la Sagrada Família  aquest disc té la portada i en la contraportada surt davant la catedral de Barcelona. En aquell moment, l’Ajuntament de Barcelona li va atorgar un títol que es diu ‘Amic de Barcelona’. En un principi, el músic havia de recollir el premi en un acte al Palauet Albéniz. Frisach estava acreditada per cobrir com a periodista l’esdeveniment que s’havia de fer un dijous a la tarda, recorda. Però un parell de dies abans, Prince va anul·lar el viatge i mai va recollir el premi i la periodista es va quedar sense poder acudir a la presentació. “Hauria estat la meva entrevista somiada”, assegura.

Prince va actuar en tres ocasions a Barcelona: el 1990 a l’Estadi Olímpic, el 1993 al Palau Sant Jordi i el 1998 també al Sant Jordi.

L’escriptora remarca que ha hagut de defensar Prince moltes vegades i de manera continuada i no tant com a músic, sinó per la imatge, la seva forma de vestir, l’androgínia o la seva alçada. “No et pots imaginar la quantitat d’homofòbia i fòbia a la gent petita que hi ha… és continu”. I considera que sovint els que més l’han de defensar són els seguidors del cantant masculins.  

“Jo dono gràcies a l’obra de Prince per haver-me donat tantes coses i perquè gràcies a ell he conegut tanta gent”, conclou. Frisach fins i tot opina que molta gent que no té un ídol s’ho està perdent per tot el que representa culturalment i d’obertura de portes i de ment. “Prince m’ha canviat la vida. Això és així”.

L’autora

Montse Frisach és periodista especialitzada en cultura i crítica d’art. Va ser redactora a la secció de cultura del diari ‘El Punt Avui’ durant gairebé tres dècades i actualment és col·laboradora en diverses publicacions culturals.