Localitzen les restes de 14 individus al cim de la Mola que podrien ser dels primers pobladors del monestir al segle X

ACN Matadepera – Unes obres per evitar l’erosió al cim de la Mola han posat al descobert restes d’enterraments humans entorn del monestir de Sant Llorenç de Munt. Tot i que es donava per fet l’existència d’una necròpoli a la zona, la troballa ha estat una sorpresa per als arqueòlegs perquè les restes s’han localitzat en una zona molt transitada a la rampa d’accés a l’esplanada del monestir. De moment s’han trobat restes de 14 individus que, a l’espera de conèixer els resultats de les analítiques, sembla que corresponen als primers pobladors del monestir al segle X. L’alcalde de Matadepera, Guillem Montagut, s’ha mostrat orgullós de la troballa malgrat reconèixer que preservar la necròpoli obligarà a modificar les actuacions de millora al monestir.
Des del lloc on s’han trobat les restes, Maica Carmona, arqueòloga col·laboradora de la Diputació de Barcelona, ha explicat que s’han recollit restes de 14 individus, en principi tots homes, i que només dos o tres dels esquelets estan complets. Dos d’aquests s’han trobat en dues tombes antropomorfes que correspondrien als primers ocupants del monestir el segle X.

Les altres restes, ha afegit Carmona, trobades en capes més superficials i, per tant, més exposades al pas de gent durant segles, caldrà analitzar-les per poder determinar-ne l’edat, la presència de traumatismes i datar-les. Aquí, ha afegit que el fet que no s’hagin trobat objectes a les tombes fa difícil determinar de quina època són.

L’arqueòloga ha recordat que tant al monestir com al seu entorn s’han fet diverses excavacions en els últims anys, però que aquesta troballa ha estat una sorpresa que no s’esperaven pel lloc on s’ha trobat. “Sospitàvem que hi podia haver alguna cosa, però, tenint en compte que era un lloc de pas, ens ha sorprès trobar esquelets sencers en llocs on s’ha pogut acumular la sorra”, ha afegit.

Un cop registrades, documentades i retirades les restes per al seu estudi posterior, conservació i dipòsit final, els següents passos a seguir consistiran a fer nous sondejos per intentar determinar l’extensió de la necròpoli. Un cop fet això s’haurà de redactar un pla director arquitectònic del conjunt monumental per definir el full de ruta a seguir per posar-lo en valor.

Xesco Gomar, diputat de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona, ha destacat que la troballa “reivindica” la decisió tan criticada de tancar el restaurant del cim de la Mola per reduir el nombre de visitants i preservar l’espai.

El Pla Sostenible per a la Mola

La intervenció arqueològica s’inscriu en el Pla Sostenible per a la Mola, que té com a objectius preservar el bé i els seus entorns protegits, ordenar els usos del cim, millorar-ne la gestió ambiental, social, patrimonial i econòmica, descongestionar l’espai i redistribuir les activitats a l’àrea d’influència del territori.

Entre les actuacions previstes, el pla inclou el condicionament dels entorns immediats del monestir al cim, amb la finalitat de minimitzar l’erosió, protegir el sòl dels espais de llevant del conjunt monumental, canalitzar el pas dels visitants per zones controlades i restaurar àrees degradades properes al cim.