Categorías: Oci

Llucia Ramis revisita les 10 cases on ha viscut: “Som més a prop de viure al carrer que de ser ultramilionaris”

ACN Barcelona – Preguntant-se on és realment casa seva, si a Palma, Barcelona o qualsevol altre punt del món, va decidir revisitar les deu llars on ha viscut en els últims 30 anys. La viatgera és la periodista i escriptora Llucia Ramis (Palma, 1977), que publica ‘Un metro cuadrado’. L’obra, guanyadora del IV Premi de No Ficció Libros del Asteroide, arriba aquest dilluns a les llibreries. Entrellaça el reportatge literari, les memòries i la crònica barcelonina per a qüestionar el paradigma de la societat de propietaris a què havíem d’aspirar. “Som més a prop de viure al carrer que de fer-nos ultramilionaris”, constata Ramis en una entrevista a l’ACN. La versió en català, traduïda per ella mateixa, es publicarà el 13 de maig sota segell d’Anagrama.
A ‘Un metro cuadrado’ (Libros del Asteroide), Llucia Ramis aborda el problema de l’habitatge, que no li ve de nou, sinó que l’ha perseguida els últims 30 anys. Ho fa a partir de la seva pròpia experiència com a llogatera, revisitant els pisos on havia viscut, per a conèixer qui hi viu i com han canviat les cases, els carrers, els barris i la ciutat. I serveix per a constatar com Barcelona, i també Palma, s’han convertit en un escenari per a turistes i ‘expats’.

A l’inici de cada capítol, al costat de l’adreça de cada casa on va viure, l’autora hi ha volgut posar el preu en pessetes i euros que pagava de lloguer. La conclusió és que, a finals dels 90 i principis dels 2.000, es podia viure en barris com l’Eixample o Sarrià per 300 o 400 euros.

En una entrevista amb l’ACN, Llucia Ramis assegura que “les cases on vivim, els espais, els barris, els veïns, les ciutats, els paisatges ens marquen i condicionen la vida”. Per això, es pregunta què hi queda de nosaltres en aquests llocs i qui hi viu ara, si hi té una relació íntima o és lloc de pas.

Si bé no el concep com un llibre generacional, l’escriptora sí que assenyala que “hem assimilat, integrat, sistematitzat i naturalitzat la precarietat”. Situa la frontera de classe en la propietat: “La propietat, sigui heretada o no, fa que un hagi de dedicar el 60% o 8% dels seus ingressos només a l’habitatge, i que l’altre no hi dediqui res”.

Expats, turistes, migrants i ocupes

La periodista i escriptora encara es pregunta on és casa seva, si a Palma o a Mallorca. “No sé fins a quin punt me’n vaig anar perquè em feia mal veure aquella destrucció urbanística, però també cultura; la sensació que perdies el que havia estat teu”, admet. “Arribo aquí i veig que Barcelona segueix aquest mateix model extractiu”, lamenta. Ramis denuncia que “el turisme és vendre el que no és teu”, i que això també té una incidència en la crisi de l’habitatge.

En canvi, l’autora contraposa com s’ataca el migrant, el feble que acaba d’arribar. “Estem més a prop de viure al carrer, que no de fer-nos ultramilionaris. I, en canvi, tenim la sensació que estem més a prop de ser multimilionaris, perquè ens han generat aquesta il·lusió”, afirma. I rebla: “Perquè això funcioni, has de tenir por al pobre”.

El mateix passa amb els ocupes, segons Ramis. “Aquestes cultures cada cop més individualistes t’alienen del món i la societat, et desactiven”, alerta. D’aquí, assenyala, l’omnipresència dels anuncis publicitaris d’alarmes “antiocupes”. En aquest context, sosté que els periodistes “haurien de remarcar molt més que el 85% de les ocupacions són a grans tenidors o edificis de bancs”, i no a casa teva mentre estàs de vacances. “Si poses aquests anuncis, haurien de dir després que són enganyosos”, conclou.

“Més política d’habitatge, menys política de propietat”

Després de submergir-se durant prop de dos anys en la problemàtica de l’habitatge per al llibre, Llucia Ramis diagnostica que “el problema és que s’ha posat en el centre la propietat i no l’habitatge”, deixant a una banda els llogaters, perquè es volia “una Espanya de propietaris”. En aquest sentit, defensa que caldria “més política d’habitatge i menys política de propietat”.

La paradoxa és que la mateixa Ramis s’ha acabat hipotecant, en contra dels seus principis, per a comprar una casa a Barcelona, perquè assegura que “no podia suportar més aquell neguit i inquietud”.

Redacció

Entradas recientes

El Govern nega “ingerències polítiques” en la infiltració dels Mossos i diu que l’avaluació tècnica “trigarà dies”

ACN Barcelona - La consellera i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha assegurat que en…

1 minut hace

Vox denuncia que Catalunya “cau costa avall sense frens” a mitja legislatura

ACN Barcelona - Dos anys després de les eleccions al Parlament, Vox denuncia que Catalunya…

11 minuts hace

ERC veu “fora de mida” que Junts l’acusi de “corresponsable” de les infiltracions per no trencar converses pels comptes

ACN Barcelona - La portaveu d'ERC al Parlament, Ester Capella, veu "fora de mida" que…

15 minuts hace

Educació xifra en un 31,97% el seguiment de la vaga a les 13h, amb dades del 85,17% dels centres

ACN Barcelona - El Departament d'Educació ha xifrat en un 31,97% el seguiment de la…

28 minuts hace

Pimec lamenta el rebuig docent a la proposta del Govern i reclama “productivitat” com en el sector privat

ACN Barcelona - Pimec ha lamentat el rebuig dels docents la proposta del Govern ha…

30 minuts hace

Els Comuns veuen “compatible” l’acord amb el Govern pels pressupostos amb “discrepar” sobre les infiltracions

ACN Barcelona - La presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha defensat aquest dimarts…

42 minuts hace

Esta web usa cookies.