La UGT alerta que el temps “regalat” a les empreses fent hores de més és superior al perdut per malaltia

ACN Barcelona – Les hores perdudes per malaltia són inferiors a les hores de més que es realitzen. Així ho ha denunciat la UGT en un informe presentat dimecres que contradiu el relat patronal. El sindicat ha defensat que els treballadors “no abusen del sistema”, sinó el contrari, ja que més de la meitat va a la feina estan malalts. Segons les dades que han compartit, els catalans no van treballar per estar malalts 312 milions d’hores el 2024, mentre que van dedicar 396 milions hores de més del que tocava a la feina. “L’absentisme és un relat construït artificialment per desviar l’atenció de les responsabilitats empresarials. (…) El veritable desequilibri és el temps regalat a les empreses”, ha dit Òscar Riu, secretari de Política Sindical del sindicat.
El sindicat ha respost en una roda de premsa a les crítiques de patronals com Foment i Pimec que han situat l’absentisme com el “principal problema” del mercat laboral i han denunciat els costos milionaris que té per les empreses. El debat s’ha intensificat arran de la proposta del Departament de Salut que condicionava una part del finançament dels centres d’atenció primària (CAP) a escurçar les baixes amb diagnòstics més ràpids.

En el seu moment, el sindicat ja es va mostrar contrari a la mesura i aquest dimecres ha elevat el to per “tallar de soca-rel” el debat de fons que planteja l’empresariat. L’organització en defensa dels drets dels treballadors ha posat l’accent en adreçar la “realitat incòmoda” d’un sistema sanitari “col·lapsat”, que és el “veritable problema” que provoca que s’allarguin les baixes. “La conselleria de Salut s’hauria d’aplicar a reduir més les llistes d’espera sanitàries que afecten la salut de molts treballadors”, ha dit Riu.

Guanys de 4.900 euros per assalariat per sobrejornades 

El sindicalista ha contradit el relat patronal tot subratllant que l’increment de les baixes mèdiques no s’explica “perquè la gent decideix no anar a treballar” i remarcant que els empleats “no abusen del sistema”. En aquest sentit, ha afirmat que més de la meitat dels treballadors han anat a la feina malalts, mentre que en el cas de l’empresariat la xifra no supera el 41%, una diferència d’onze punts percentuals. De mitjana, els treballadors van anar a la feina malalts 22,3 hores el 2024, fet que va suposar un benefici per als empresaris de 3.240 milions d’euros, és a dir, 917 euros per persona.  

Segons l’informe ‘Estar malalt no és delicte’, un 76% dels treballadors van allargar la seva jornada al centre de treball fent 216 milions hores de més en global el 2024. A més, l’explotació horària també es va donar fora del lloc de feina habitual, ja que més d’un 50% dels empleats van dedicar 163 milions d’hores a fer tasques laborals durant el temps lliure. En total, les sobrejornades laborals van suposar uns beneficis d’11.900 milions d’euros per les empreses i un estalvi de 4.300 milions a l’administració. Aquestes dades representen 4.900 euros de guanys per assalariat.  

“El debat de l’absentisme intenta amagar el debat de l’explotació horària laboral”, ha afirmat el dirigent de la UGT, que ha interpel·lat a les patronals tot dient que han d’entendre que “treballar més hores fa que les persones emmalalteixin”. També ha assenyalat el no reconeixement laboral de malalties relacionades amb la feina, que acaben sent qualificades de comunes, un fet que “distorsiona” les dades i “infla artificialment les xifres d’absentisme” a costa del sistema públic de salut. Un altre punt que han destacat és la manca d’avaluacions de riscos laborals com els ergonòmics, que només han valorat adequadament un 10% de les companyies mentre que un 40% no ha fet cap avaluació.

Només 18 convenis garanteixen el 100% del sou estant de baixa 

Alhora, ha desmentit que els complements a les baixes pactats a escala sectorial hagin propiciat l’augment de l’absentisme, ja que només 18 dels 285 convenis registrats a Catalunya garanteixen el 100% del salari en cas de malaltia o accident de treball. La gran majoria estableixen complements “amb límits o restriccions” i un 27% dels acords no asseguren el 100% del salari. El sindicat ha insistit que “les baixes de curta durada són les més freqüents perquè hi ha patologies reals”. “Aquest discurs és absolutament negatiu i intenta fer un marc mental a la nostra societat que no és real”, ha afirmat. 

Per a controlar aquesta situació, el sindicat reclama un control “efectiu de la jornada” i reduir els accidents i malalties relacionades amb el treball. Una de les propostes que han posat sobre la taula és la de “vincular les magnífiques bonificacions (dels empresaris) a la reducció de la sinistralitat i a la millora de les condicions preventives i el clima laboral a les empreses”. També han exigit “més contundència” per part de la Inspecció de Treball i “un major ús de les sancions” pels incompliments per exemple en qüestions com les hores extres.

L’ICAM, “absolutament col·lapsat”

També han posat sobre la taula la necessitat d’una “reformulació profunda” de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), l’organisme de la Generalitat que supervisa les baixes laborals per incapacitat temporal. Riu ha carregat contra la gestió d’un ens que és “un desastre”, està “absolutament col·lapsat”  i que triga entre 18 o 22 mesos a fer avaluacions a la demarcació de Barcelona.