La Fundació ”la Caixa” analitza l’impacte de l’alcohol en la salut en un nou debat

El catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Navarra, investigador en nutrició i catedràtic visitant de nutrició a la Harvard T. H. Chan School of Public Health, Miguel Ángel Martínez-González, i el catedràtic de Medicina a la Universitat de Màlaga, cap del servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Virgen de la Victoria i investigador responsable del grup Hepatogastroenterologia, Farmacologia i Terapèutica Clínica Translacional a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Màlaga i Plataforma en Nanomedicina (IBIMA Plataforma BIONAND), Raúl Andrade Bellido, parlaran en un nou debat d’investigació i salut de la Fundació ”la Caixa” sobre l’impacte del consum d’alcohol en la salut.

D’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any es produeixen 2,6 milions de morts atribuïbles al consum d’alcohol, cosa que representa un 4,7 % del total de la mortalitat mundial. Uns 400 milions de persones —al voltant del 7 % de la població mundial major de 15 anys— pateixen trastorns per consum d’alcohol i, d’aquestes, 209 milions viuen amb dependència.

El consum d’alcohol s’associa al desenvolupament de malalties hepàtiques, gastrointestinals i pancreàtiques, a trastorns cardiovasculars i neurològics, i a diferents tipus de càncer, entre els quals els de mama, còlon i recte, fetge, esòfag i cavitat oral. A això s’hi suma el seu paper en accidents de trànsit, lesions, violència i problemes socials i laborals. A Espanya, l’alcohol és la segona causa prevenible de mortalitat, responsable d’aproximadament el 4 % de les morts anuals i amb un impacte especialment elevat en la població jove, tant per accidents de trànsit com per violència i lesions.

No obstant això, diversos estudis també han assenyalat possibles beneficis del consum moderat d’alcohol sobre la salut en general, fet que ha contribuït a una discussió científica i social complexa. Nombrosos estudis observacionals han descrit que les persones amb consums baixos o moderats presenten menys risc cardiovascular i menor mortalitat que els grans consumidors i, en algunes anàlisis, fins i tot que els abstemis. Aquests resultats s’han observat amb més consistència quan el consum es produeix en el context d’un patró de dieta mediterrània, amb petites quantitats de vi, preferentment negre, consumit amb els àpats, repartit al llarg de la setmana i sense episodis de consum intensiu. En aquest context s’emmarquen els resultats observats en estudis com PREDIMED i la cohort SUN.

Com s’han d’interpretar aquestes troballes? Estem davant d’un efecte beneficiós atribuïble a l’alcohol o més aviat davant el reflex d’estils de vida globalment més saludables? Fins a quin punt influeixen biaixos com la dificultat per mesurar el consum real, l’heterogeneïtat dins del grup de no bevedors o factors socials i culturals associats al patró mediterrani? I, sobretot, com ponderar els possibles beneficis cardiovasculars davant dels riscos, com l’augment del risc de càncer, que apareix fins i tot amb consums baixos i de manera més marcada en les dones?

Malgrat el gran nombre d’estudis disponibles, continua faltant evidència experimental sòlida que permeti respondre amb claredat una pregunta clau per a la salut pública: quin és realment l’impacte a llarg termini del consum moderat d’alcohol? Per cobrir aquest buit ha nascut l’assaig UNATI, finançat pel Consell Europeu de Recerca. Es tracta d’un gran assaig clínic aleatoritzat amb la finalitat de determinar amb evidència científica sòlida si el consum moderat d’alcohol pot ser una alternativa segura davant de l’abstinència total. L’estudi, desenvolupat juntament amb més de 500 metges de tot el país i liderat per Miguel Ángel Martínez-González i el seu equip, continua reclutant participants i preveu arribar als 10.000 a tot Espanya.

Com explicarà l’investigador durant el debat, durant quatre anys els participants reben recomanacions orientades bé a l’abstinència, bé a la moderació, sense imposar canvis obligatoris. L’estudi analitzarà l’impacte de totes dues estratègies sobre la mortalitat, la salut cardiovascular i el risc de càncer, així com sobre altres problemes de salut, com la cirrosi, la diabetis tipus 2, la depressió, la demència, les infeccions greus o les lesions que requereixen hospitalització. L’objectiu és disposar d’una base d’evidència més sòlida per orientar tant les recomanacions clíniques com les polítiques de salut pública.

El debat també vol reflexionar sobre si és possible fer una recomanació universal d’«alcohol 0»; sobre les conseqüències per a l’organisme de l’afartament de 5 o més copes concentrat en dues hores, conegut com a binge drinking, o sobre els efectes que provoca en persones joves aquest patró de consum que, segons dades del Ministeri de Sanitat, realitza el 28,2 % dels estudiants de 14 a 18 anys almenys una vegada al mes. A més, els investigadors comentaran les conseqüències de la combinació de l’alcohol amb altres tòxics com el tabac, que multiplica exponencialment el risc per a la salut en potenciar el dany cel·lular.