Felip VI defensa la tasca de la comunitat científica i en reclama més suport: “El talent per si mateix no és suficient”

ACN Barcelona – El rei Felip VI ha reivindicat la tasca de la comunitat científica espanyola i catalana en un moment de “transformacions profundes” i ha cridat a acompanyar el sector des de les institucions: “El talent, per si mateix, no és suficient”, ha avisat el monarca en l’entrega dels Premis Nacionals de Recerca que per primer cop s’han celebrat a Barcelona. “Com a país, hem d’estar a l’altura d’aquest esforç: acompanyar-lo, promoure la col·laboració i garantir a la investigació el suport necessari per avançar”, ha valorat. El president del Govern, Salvador Illa, ha destacat el “moment dolç” que viu Catalunya en matèria científica i ha reiterat el suport de l’executiu a un sector que és “l’esperança a l’onada deshumanitzadora” d’alguns països.
Els Premis Nacionals de Recerca, que atorga el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i tenen una dotació de 30.000 euros, són un dels principals reconeixements al talent científic a l’Estat. 

Felip VI ha presidit la cerimònia d’entrega dels guardons, que per primer cop s’ha celebrat a Barcelona, al Palau de Pedralbes. El monarca ha expressat el seu orgull per celebrar l’acte a la capital catalana, “una ciutat de referència a Espanya i a Europa, on la ciència, la cultura i la indústria dialoguen entre si, amb una clara vocació internacional”. En aquest sentit, ha posat com a exemple la recent inauguració del CaixaResearch Institute, un “centre d’avantguarda en investigació biomèdica i en la generació de coneixement al servei de la salut, especialitzat en immunologia”.

Ha aprofitat la intervenció per fer valdre la tasca que la comunitat científica desenvolupa a Espanya i Catalunya i ha considerat que posar el coneixement al servei de la societat “adquireix un relleu singular” en el context de “transformacions profundes” actuals. Així, ha afirmat que aquests canvis afecten aspectes clau com “la seguretat, l’energia, la salut, l’entorn rural o la tecnologia”.

En aquesta línia, el monarca ha fet una crida a acompanyar el teixit científic espanyol per ajudar-lo a seguir avançant. “El talent, per si mateix, no és suficient. Necessita ser acompanyat, recolzat, sostingut i reconegut”, ha dit Felip VI, que ha insistit que aquest suport depèn de “persones i institucions que donen suport a l’esforç, creuen en el valor del coneixement i aposten fortament per la ciència i la investigació com un element clau per al desenvolupament”.

Així mateix, ha assegurat que a Espanya li correspon “estar a l’altura d’aquest esforç: acompanyar-lo, afavorir la col·laboració i assegurar a la investigació el suport necessari perquè continuï avançant”.

Durant el discurs, el monarca ha recordat la figura de Narcís Monturiol, creador de l’Ictíneo, com a exemple d’innovació avançada al seu temps que no va prosperar per manca de suport. També ha esmentat Isaac Peral i ha assenyalat que, malgrat els avenços, tampoc va comptar amb el suport necessari per donar continuïtat al seu projecte.

A més, ha citat el científic Santiago Ramón y Cajal: “Tot home pot ser, si ho proposa, escultor del seu propi cervell”, una idea que, segons el rei, recorda que el coneixement es construeix amb esforç i voluntat.

També ha destacat l’evolució de la ciència a Espanya, assenyalant que en el passat “va resistir més que va avançar”, mentre que en les darreres dècades s’ha consolidat un consens social sobre la importància de la recerca i la innovació. “El nostre patrimoni més gran és el talent”, ha reiterat.

Illa reafirma el compromís de Catalunya amb la ciència

En el seu discurs, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat el paper de la ciència com a “esperança davant l’onada deshumanitzadora que pateixen un bon nombre de països” i ha mostrat la seva preocupació davant els governs “que retallen en investigació”. En aquest sentit, ha avisat que la ciència “no només viu d’aplaudiments”.

Tambe ha avisat que “la ciència no entén de fronteres”, perquè el talent i el coneixement poden néixer en un lloc però desenvolupar-se en un altre, i tenir un retorn social que arribi a tothom.

Ha aprofitat per reafirmar el compromís del Govern amb la ciència a Catalunya tot destacant que el seu executiu és “un Govern procidència”. Per això, ha assegurat que continuarà treballant “per enfortir la col·laboració amb l’executiu espanyol i la resta de comunitats autònomes per continuar avançant plegats”. Així mateix, ha posat en valor la ciència oberta, que aposta per compartir coneixements i permetre que el retorn a la societat sigui major.

Avís als discursos negacionistes

Per la seva banda, la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, ha defensat un sistema públic de ciència. “La ciència pública s’ha de potenciar i estar al servei del bé comú, desenvolupar-se amb criteris ètics, responsables i plenament respectuosos amb els drets humans, garantint l’equitat i la cohesió social. Aquesta és la veu d’Espanya i aquesta és també la veu d’Europa avui al món”, ha manifestat. A més, ha expressat el compromís de l’executiu espanyol amb els investigadors i el seu talent: “De vosaltres depèn el futur del nostre país”.

Morant ha assegurat que la ciència “pot i ha de ser una forma de compromís”, amb vocació universal i capacitat d’enriquir el conjunt de la societat, amb equitat i justícia intergeneracional.

Ha aprofitat la intervenció per carregar contra els discursos “negacionistes” que intenten conduir el progrés científic a l’interès d’uns quants. “Són la coartada dels que no volen fer res i estan còmodes en la injustícia i la desigualtat”, ha indicat. Així, ha dit que “en un context incert, en què creixen discursos populistes i en què s’intenta conduir el progrés científic a l’interès d’uns pocs, cal reivindicar els valors democràtics”.

Ha assegurat que Espanya ha demostrat que “la ciència pot i ha de ser una forma de prosperitat compartida” i ha apuntat també que ha de ser un pilar dels drets humans, la diversitat i la democràcia: “Davant l’emergència climàtica, més ciència. Davant la incertesa, més coneixement. Davant la desigualtat, més universitat i ciència públiques. Davant l’exclusió, més dones, joves i immigrants”.

Reconeixement a Barcelona

La ministra també ha destacat que Barcelona aculli per primer cop aquests premis i ha assegurat que “la capital catalana s’ha consolidat com un dels principals pols de recerca i innovació del sud d’Europa”.

En aquest sentit, ha remarcat que en aquesta edició molts dels participants treballen en centres ubicats a Catalunya, molts d’ells a Barcelona, on conviuen infraestructures científiques de primer nivell, centres de recerca, universitats de referència i un teixit empresarial amb una enorme capacitat d’innovació.

A més, ha volgut subratllar que “el lideratge de Barcelona té una altra virtut: el coneixement que s’hi desenvolupa reforça el conjunt del sistema de ciència espanyol, amplia les nostres capacitats i contribueix al fet que Espanya tingui avui una veu pròpia forta en aquests processos de transformació científica i tecnològica”.

En la seva edició del 2025, els Premis Nacionals de Recerca han premiat Andrés Aguilera López, Maria Pau Ginebra Molins, Ignasi De la Torre Sainz, Josep Dalmau Obrador, Maria Traveset Vilaginés Oliver Ramírez i Montserrat Guillen Estany.

D’altra banda, els guardonats amb els Premis Nacionals de Recerca per a Joves, que reconeixen el mèrit de les persones investigadores espanyoles amb edat màxima de 40 anys, han estat Moreno Navarro, Jezabel Curbelo Hernández i Enrique Hernández Pérez.