Entitats d’habitatge proposen transformar el bloc Sant Agustí i d’altres similars en cooperatives en cessió d’ús

ACN Barcelona – El Sindicat de Llogateres, la Dinamo Fundació, Sostre Cívic i la Confederació Sindical d’Habitatge han proposat transformar el bloc Sant Agustí de Barcelona i d’altres similars en cooperatives en cessió d’ús. L’objectiu és “garantir l’accés a un habitatge assequible, blindar els veïns davant desnonaments” i que aquests edificis “passin de ser blocs en lluita a ser cooperatives”. Han interpel·lat l’Ajuntament de Barcelona a estudiar la solució i sumar esforços: “No venim a fer que ens salvin, sinó a col·laborar i aportar capacitat econòmica a través de la part col·lectivitzada”, han defensat les entitats que traslladaran la solució a la Sindicatura de Greuges. Han demanat simplificar la compra cooperativa i ampliar les línies de finançament.
La proposta arriba després que la propietat del bloc ubicat al carrer Sant Agustí 14, New Amsterdam Developers (NAD) iniciés una estratègia per convertir els pisos de la finca en colivings i decidís no renovar els contractes dels veïns que hi residien, alguns dels quals van decidir romandre a l’edifici i enfrontar-se a un procés de desnonament. 

El moviment veïnal va aconseguir aturar el primer llançament d’un veí del bloc, Txema Costa, previst pel 25 de març passat i que s’obrís un procés de mediació amb la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Arran d’aquest procediment, divendres passat la propietat de l’immoble va demanar un ajornament de tres mesos del primer desnonament, que s’havia tornat a fixar pel 15 d’abril.

Segons el Sindicat de Llogateres, aquest dilluns la lletrada de l’administració de Justícia ha informat les parts que aquesta demanda s’està tramitant i que no s’obrirà cap període d’al·legacions. La previsió és que es fixi una nova data de llançament properament. 

Una solució viable

Les entitats han defensat la viabilitat de la proposta per convertir el bloc de Sant Agustí i d’altres en situacions similars en cooperatives. Han recordat que el cooperativisme en cessió d’ús és una eina “efectiva” per transformar “edificis en lluita en habitatge protegit” i han posat com a exemple casos d’èxit en què s’han impulsat processos de cooperativització d’habitatges provinents de grans tenidors com el que s’ha donat a Ciutat Meridiana, a Barcelona o a Cal Bloke, a Manresa. Així mateix, han indicat que el model acumula més de 20 anys d’experiències i han dit que arreu de Catalunya “hi ha prop de 1.200 habitatges basats en la propietat col·lectiva, la gestió democràtica i l’absència de lucre”.

Marta Espriu, portaveu de la Confederació Sindical d’Habitatge (COSHAC), ha afirmat que “la cooperativització del bloc Sant Agustí assegura que les veïnes es puguin quedar a llarg termini a casa seva i planteja altres formes d’entendre les maneres d’habitar, més cooperatives i més comunitàries”. Des del seu punt de vista, aquesta és l’única alternativa viable que queda davant les actuals pressions del mercat.

“Plantegem aquesta opció no només com l’òptima per a aquest cas concret, sinó també com la viable per a d’altres edificis, que ens farà avançar cap a un sistema d’habitatge i cap a un model diferent en què les veïnes realment puguin habitar a casa seva, puguin construir vida en els seus llocs i que no siguin expulsades dels seus barris, de les seves ciutats i de casa seva”, ha remarcat.

Col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona

En aquest sentit, ha interpel·lat directament l’Ajuntament de Barcelona perquè escolti la proposta, ja que “s’ha compromès a trobar una alternativa en aquests tres mesos d’ajornament del desnonament”.  En aquest sentit, les entitats han explicat que una de les sortides seria l’adquisició del bloc de forma publico-cooperativa per part del consistori i del sector del cooperativisme d’habitatge.

Yabel Pérez, de Sostre Cívic, ha indicat que les entitats tenen “les eines, la capacitat, i la musculatura” per tirar endavant la cooperativització. A més, ha valorat que es tracta d’una mesura que el consitori pot veure amb bons ulls perquè pot esdevenir una solució compartida: “No venim a fer que ens salvin, sinó a col·laborar conjuntament”, ha comentat Pérez que ha remarcat que la proposta contempla que l’Administració pugui posar estalvi, però alhora estableix que la responsabilitat no recaigui únicament en ella i que la part cooperativitzada també aporti capital per donar una resposta més àmplia: “Entenem que és la millor manera per poder arribar a un ventall molt ampli de problemàtica”, ha afirmat el representant de Sostre Cívic que ha recordat que el del bloc de Sant Agustí “no és un cas únic” sinó que cada cop n’hi haurà més.  

Per la seva banda, Txema Escorsa, membre del Sindicat de Llogateres i el primer veí de Sant Agustí afectat per un procés de desnonament, ha demanat a l’Ajuntament de Barcelona que tingui en compte aquesta opció de cara al procés de mediació i a les negociacions que s’estan duent a terme amb New Amsterdam Developers (NAD) i la Sindicatura de Greuges de Barcelona. “Permetria passar de ser un bloc en risc o amenaçat a ser una cooperativa d’habitatge”, ha assenyalat.

Glòria Rubio, coordinadora d’Activitat de la Dinamo Fundació, també ha dit que la voluntat dels impulsors del projecte és “allargar la mà a l’Ajuntament perquè pugui solucionar-se la problemàtica”.

Espai de treball amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya

Segons Rubio, la cooperativització d’immobles com el de Sant Agustí és el primer pas per combatre l’onada especulativa i aconseguir rebaixar els preus de l’habitatge. Les entitats han demanat obrir un espai de treball amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per desplegar una estratègia integral per transformar de forma estructural l’accés a l’habitatge.

Rubio ha detallat que aquesta estratègia es divideix en tres potes. En primer aposta per reforçar els mecanismes jurídics i de regulació per facilitar l’adquisició social de blocs sencers i frenar l’especulació. Així, demana ampliar els supòsits, les fórmules d’aplicació i els terminis per exercir el dret de tanteig i retracte i facilitar la compra público-cooperativa.

En segon lloc, planteja flexibilitzar l’accés a finançament públic amb eines adaptades que permetin la compra i rehabilitació d’habitatge en zones tensionades. Per últim, proposa desplegar una estratègia estructural per ampliar el parc protegit i reduir els preus, incorporant la compra col·lectiva dins la planificació d’habitatge per ampliar el parc protegit en zones tensionades, prevenir expulsions i processos especulatius, així com donar resposta a situacions d’emergència residencial.

“La cooperativització de blocs en lluita no és només una resposta defensiva, sinó una política pública proactiva i transformadora que permet protegir comunitats, implicar les veïnes i ampliar el parc d’habitatge assequible sense consumir nou sòl”, ha sentenciat Rubio.