Ensurt al centre comercial El Nord: un incendi obliga a activar l’evacuació

La fallada elèctrica d’una màquina expenedora va desencadenar l’evacuació de treballadors i el confinament d’altres al complex de Granollers.

El migdia del 20 d’agost, un quadre elèctric d’una màquina de begudes situada al vestíbul de les multisales de cinema del centre comercial El Nord de Granollers va cremar.

El foc, menor en dimensió, va generar una fumarada que va obligar els Bombers de la Generalitat a evacuar una desena de treballadors dels cinemes i dels restaurants adjacents, tots situats a la planta baixa.

A la planta superior, els serveis d’emergències van confinar de manera preventiva els treballadors de diverses botigues. Vuit dotacions de bombers, amb el suport dels Mossos d’Esquadra, van extingir l’incendi i van ventilar les tretze sales de cinema, els locals contigus i l’aparcament. Les sales van poder obrir al públic aquella mateixa tarda.

Quan un incident menor desencadena una resposta major

L’origen del succés —una fallada elèctrica en una màquina expenedora— no té res d’espectacular. Però la seqüència que va seguir posa de manifest la importància dels protocols d’autoprotecció en espais comercials de gran afluència. El 112 va rebre l’avís a les 12.02 hores alertant de la presència de fum a la planta baixa.

La resposta va ser immediata: evacuació dels treballadors més propers al focus, confinament preventiu dels de la planta superior i ventilació exhaustiva de totes les zones afectades.

Aquest tipus d’incidents, per menors que siguin, són proves de foc —literalment— per als plans d’emergència. La pregunta no és si el foc era greu, sinó si els treballadors sabien què fer, si les sortides d’emergència estaven operatives i si la coordinació entre bombers, mossos i personal del centre va funcionar amb fluïdesa.

Protocols d’autoprotecció: del paper a la pràctica

Els plans d’autoprotecció han de contemplar l’organització de l’evacuació, la senyalització de sortides, la formació del personal i la realització de simulacres periòdics. Però una cosa és el pla i una altra la seva execució real quan sona l’alarma.

L’incident del 20 d’agost va ser resolt sense ferits ni danys materials greus. Això indica que, almenys en aquest cas, la cadena de resposta va funcionar.

La importància de la formació contínua

La formació en seguretat no pot ser un tràmit burocràtic que es compleix el primer dia de feina i després s’oblida. Els simulacres regulars, amb escenaris variats, són l’única manera de garantir que, davant d’una emergència real, els treballadors reaccionin amb rapidesa i ordre.

En el cas del centre comercial El Nord, el confinament preventiu de la planta superior suggereix que hi va haver una avaluació ràpida de la situació i una decisió prudent: evitar que més persones es desplacessin cap a la zona afectada pel fum.

Això no és trivial. En situacions d’estrès, la tendència natural és moure’s cap a les sortides principals, que poden coincidir amb la zona de risc. Un protocol ben assimilat ensenya a confiar en les indicacions dels responsables de seguretat i a utilitzar les sortides d’emergència alternatives.

Comparació amb altres incidents: lliçons apresses

Quan es produeixen incidents en centres comercials, la seva gestió marca la diferència entre un ensurt i una tragèdia. En aquest sentit, la resposta del 20 d’agost a Granollers ofereix un exemple positiu: evacuació ràpida, confinament selectiu i ventilació eficaç.

No obstant això, seria un error interpretar l’èxit d’aquesta operació com una garantia de què tot funcionarà sempre igual de bé. Els plans d’autoprotecció han de revisar-se periòdicament, incorporant les lliçons apreses de cada incident, per menor que sigui. I els simulacres han de ser realistes, no mers tràmits administratius.

El paper dels serveis d’emergències

La intervenció dels Bombers de la Generalitat i dels Mossos d’Esquadra va ser clau per resoldre l’incident amb rapidesa. Vuit dotacions de bombers per a un foc en un quadre elèctric pot semblar una despesa de recursos desproporcionada, però la presència de fum en un espai tancat, amb múltiples locals i un aparcament subterrani, justifica una resposta contundent.

La ventilació de les tretze sales de cinema i dels locals adjacents va requerir temps i coordinació, però va permetre que el centre reprengués la seva activitat aquella mateixa tarda.

Aquest tipus de resposta ràpida és possible gràcies a la proximitat dels parcs de bombers i a la formació específica en incendis en espais comercials. Però també depèn de la col·laboració del personal del centre, que ha de facilitar l’accés als serveis d’emergències i proporcionar informació precisa sobre la distribució de l’edifici i la ubicació de les persones.

Més enllà de l’incident: una cultura de prevenció

L’incendi del 20 d’agost al centre comercial El Nord va ser un episodi menor, sense ferits ni conseqüències greus. Però serveix com a recordatori de què la seguretat en espais de pública concurrència no és un tema menor.

Els protocols d’evacuació, la formació del personal i la coordinació amb els serveis d’emergències són elements que només es poden avaluar de debò quan arriba l’emergència real.

La prevenció no fa soroll, però és l’única garantia de què, quan el fum apareix, ningú no hagi d’improvisar.