Elisenda Carod publica ‘La mare dels ous’: “Tenir una criatura és riure en gran part del procés”

ACN Barcelona – Elisenda Carod (Barcelona, 1982) converteix la seva maternitat en un festival “d’autohumiliació terapèutica” a ‘La mare dels ous’ (La Campana), un llibre on explica a través de vint-i-sis capítols diferents aspectes que l’han marcat a l’hora de convertir-se en mare. La periodista publica “un antimanual” per a moments de desesperació que inclouen nits en blanc, pors irracionals, dificultats derivades de la lactància, classes prepart i pensaments intrusius. Tot plegat amb un objectiu: acompanyar a totes aquelles dones que ho necessitin. Per fer-ho s’explica a través de l’humor, una eina transversal. “Tenir una criatura és riure en gran part del procés”, assegura en una entrevista a l’ACN.
Quan Carod es va convertir en mare es va adonar que encara, en ple 2025, hi havia molts moments en què se sentia “sola i desinformada” tot i tenir mil i un recursos a l’abast. Va ser en aquell moment quan va pensar que li agradaria trobar un llibre que l’acompanyés en les diferents etapes del procés, amb una perspectiva informativa, però acompanyada d’una experiència real.

Moguda per aquesta idea va començar a escriure tot allò que li anava passant en el seu dia a dia, abordant un ampli ventall de temes i moments que anaven des de la caiguda dels cabells, a les nits en què l’infant no dormia, fins als moments que sentia que havia perdut part de qui era abans. “M’hauria encantat trobar-me un llibre així”, reconeix.

La comunicadora – que assegura que sempre ha tingut una relació molt estreta amb l’escriptura – reconeix que fer el llibre es va convertir en una mena de “teràpia”. “Alguns dels capítols no estaven indexats, sinó que eren fruit d’una realitat absoluta i en moments de desesperació pensava, mira, és igual, això és material per, en un futur, riure-te’n”, bromeja.

Carod ho descriu com una “càpsula del temps” que algun dia trobaria a faltar. “És una cosa que m’he repetit molt al llarg de la meva maternitat i també al llarg de l’escriptura de ‘La mare dels ous’: ara és un drama, però després arribarà un punt nostàlgic”, reconeix.

La importància de l’humor

L’humor és un aspecte que travessa el llibre de l’autora de principi a fi, i que també s’acomoda de forma natural en un percentatge molt elevat de la seva vida. “Em xoquen les persones que no tenen sentit de l’humor perquè jo sempre miro de veure la ironia de les situacions”, admet. Per ella, el riure forma part del procés, i per això, insisteix, que li agrada riure’s d’ella mateixa.

“Faig molt humor autohumiliant de dir: mira que burra en aquesta situació, perquè trobo que soc un blanc fàcil”, afirma, “crec que és catàrtic i sensat, les persones que es prenen massa seriosament a elles mateixes em semblen una mica ridícules perquè a tots ens passen les mateixes bajanades, i és una mica la gràcia de ser humans”.

Busca informació fiable

El llibre també posa l’accent en la importància de buscar fonts “contrastades” en tots els processos de la maternitat davant de qualsevol dubte que pugui sorgir i, en els diferents capítols, Carod posa sobre la taula algunes de les que a ella més la van ajudar. “El 90% de les cerques postpart a Google comencen amb: ‘és normal que…’ i allà s’afegeix el que es vulgui”, recorda.

“Ho fem tots, jo inclosa, però aquestes cerques poden acabar generant més pors de les que s’estan intentant dissipar”, explica, “el primer que diria un terapeuta a un hipocondríac és que no busqui a Google perquè en dues passes, està a la mort”.

Una bogeria meravellosa

Carod descriu la maternitat com un episodi “ambivalent” on “es plora molt” i a la vegada se sent un gran agraïment pel regal que t’ha tocat viure. “Crec que al llibre es copsa aquesta dualitat, aquest equilibri entre el drama absolut i el fet de viure la cosa més meravellosa del món”, celebra, “de pensar que el món s’ha fet petit, però s’ha obert de bat a bat, per una altra banda”.

Pel que fa a la possibilitat de continuar escrivint, la periodista ho té clar: “m’encantaria”. “Sempre que he tingut algun tipus de bloqueig he recorregut a l’escriptura, i a casa tinc textos i textos i textos que no han anat a parar enlloc, és una cosa molt natural, tot i que potser la gent no coneixia aquesta faceta meva”, conclou.