El Zip, un gat de set anys i mig amb diabetis, s’ha quedat sol al refugi després que adoptessin els seus dos companys.
El Zip té set anys i mig i fa pocs dies que viu a la Protectora d’Animals de Granollers, però la seva història ja resumeix una realitat habitual i sovint invisible dins del sistema de protecció animal. Va arribar-hi amb dos altres gats, amb qui compartia llar i família, després que els seus responsables es veiessin obligats a marxar del país.
La separació no es va fer esperar. Els altres dos animals ja han estat adoptats. El Zip, en canvi, continua al refugi, sol en una gàbia, amb poques possibilitats que algú es fixi en ell. El motiu és clar: pateix diabetis.
La malaltia obliga a seguir un tractament diari amb pinso especial i dues injeccions d’insulina. Una rutina assumible en un entorn familiar, però que redueix dràsticament les opcions d’adopció quan es tracta d’un animal adult i amb una patologia crònica.
Oblidat dins una gàbia
Des de la protectora expliquen que aquest tipus de casos són els més difícils de resoldre. “Els animals amb malalties cròniques són els grans oblidats dels refugis. Són els que passen mesos o anys tancats, i alguns no arriben mai a sortir”, assenyalen des del centre, que ha fet pública la situació del Zip per intentar revertir-la.
Malgrat tot, el caràcter del gat contrasta amb la duresa de la seva realitat. És tranquil, extremadament manso i molt afectuós. “És un gat d’aquells que connecten de seguida amb les persones. Dolç, serè i molt agraït”, expliquen els cuidadors que el tracten cada dia.
Ver esta publicación en Instagram
El Zip no va triar emmalaltir ni quedar-se sense llar. Tot i això, el seu futur passa ara per un refugi, un espai que, segons recorden des de la protectora, “mai pot substituir el que significa viure en una casa, amb estabilitat i afecte”. La qualitat de vida que podria tenir en un entorn familiar és, insisteixen, molt superior a la que pot oferir qualsevol centre, per molts esforços que s’hi facin.
Crida urgent per trobar una llar a en Zip
Per aquest motiu, el centre fa una crida a una adopció solidària i responsable. Busquen una família disposada a assumir el tractament mèdic i, sobretot, a oferir-li una llar definitiva. “No demanem compassió, demanem compromís. El Zip només necessita algú que no el descarti”, remarquen.
El gat es pot visitar qualsevol dia entre les 11 i les 13.30 h i de 17 a 19 h. Els caps de setmana, només en horari de matí. Des del refugi confien que la difusió del seu cas permeti canviar la seva situació actual.
El Zip continua esperant. I amb ell, la possibilitat que una història marcada per l’abandonament tingui, finalment, un final diferent.
Quins són els costos associats al tractament d’un animal com en Zip que pateix diabetis?
Els costos associats al tractament d’un animal com en Zip que pateix diabetis inclouen diversos elements. Primer, l’administració d’insulina diària requereix comprar els vials d’insulina, que depenent del tipus i quantitat poden costar entre uns 30 € i més de 100 € al mes, més les agulles o equips necessaris per a les injeccions; cal també una dieta especialitzada per animals diabètics, que és més cara que l’alimentació normal.
També s’hi sumen visites veterinàries periòdiques i proves de monitorització de glucosa, amb controls regulars de sang i orina que tenen cost addicional, i possibles tests o ajustos de tractament periòdics; a llarg termini, mantenir equips de control de glucosa a casa o gestionar complicacions pot incrementar encara més les despeses totals del maneig de la malaltia.
Com es pot adaptar la llar per acollir un gat amb diabetis com en Zip?
Adaptar la llar per acollir un gat amb diabetis com en Zip implica crear un entorn estable, previsible i tranquil que faciliti el control de la malaltia. És important establir una rutina fixa d’horaris per als àpats i l’administració d’insulina, i disposar d’un espai net, ben il·luminat i còmode per fer les punxades amb calma. La zona d’alimentació ha de permetre controlar exactament què menja el gat, evitant l’accés a restes o al menjar d’altres animals, mentre que l’aigua fresca ha d’estar sempre disponible.
També és recomanable col·locar el sorral en un lloc accessible i tranquil, observar qualsevol canvi en els seus hàbits i reduir situacions d’estrès, ja que aquest pot afectar els nivells de glucosa. Amb una mica d’organització i atenció diària, la llar es pot convertir en un espai segur i confortable perquè un gat diabètic tingui una bona qualitat de vida.
- Et Recomanem -
