Desallotgen part de l’assentament del carrer 2 de la Zona Franca per presència de rates

ACN Barcelona – L’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca han activat un dispositiu conjunt per desallotjar temporalment una part de l’assentament ubicat al carrer 2 de la Zona Franca, després de detectar-hi un problema de salubritat. Han alertat de la presència de rates, amb riscos tant per a les persones que hi pernocten com per al conjunt del polígon industrial. Han apuntat que al campament hi viuen uns 175 ciutadans, tot i que l’actuació se centra només en una àrea on s’aplicaran productes fitosanitaris i no s’hi podrà estar. Les persones que hi vivien, que han marxat pacíficament amb les pertinences que han pogut recollir, han alertat que no tenen on anar i molts s’han instal·lat uns metres més enllà.
La Guàrdia Urbana ha liderat l’operatiu amb suport dels Mossos, i serveis socials i de neteja, tots equipats amb equips de protecció individual (EPI). El consistori ha reforçat el seguiment dels residents per millorar la seva situació i vincular-los a serveis municipals. També hi han participat Policia Nacional Guàrdia Civil i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). La intervenció ha començat abans de les vuit del matí.

“Les rates ja hi eren des que vam arribar”

Una de les persones instal·lades en aquest punt, Edwin Segura, ha assegurat que “les rates ja hi eren des que van arribar”. En el seu cas, fa prop d’un any, i amb la seva parella, juntament amb “més colombians·, ha apuntat. Segura ha detallat que aquest dilluns els van avisar que els “desallotjarien per qüestions de salubritat i control de rates” i van decidir traslladar-se a uns 500 metres de lloc. “És mentida” que sigui per les rates, ha reblat, i ha suggerit fer “un dia cívic” per netejar la zona “sense necessitat” de fer-los fora.

“Cap a on hem d’anar? Perquè allà on anem ens trauran”, s’ha queixat, i ha definit la situació de “frustrant”. Ha demanat un “sostre on no mullar-se”, i ha afirmat que hi ha gent que ha emmalaltit.

Per la seva part, la responsable de l’equip jurídic de la Fundació Arrels, Eva Hobeich, ha concretat que, segons els han informat les persones ateses, “s’estan posant a 10 o 15 metres més enllà”, i ha recalcat que “al final, no desapareixeran”. Hobeich ha criticat que es porta “una temporada que pràcticament cada mes hi ha un desallotjament encobert”. La professional de l’entitat ha relatat que durant el procediment s’han fet identificacions de les persones.

L’argumentació de l’Ajuntament

Segons ha explicat Sonia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, aquesta actuació no és un desallotjament com a tal, sinó que es tracta d’un “aixecament d’una zona concreta” per raons de salubritat.

Ha detallat que és una operació “sectoritzada”, perquè només s’intervé sobre l’àrea on s’han acumulat més persones i, en conseqüència, més volum de residus i major presència de rosegadors. Alhora, ha explicat que el tractament fitosanitari que es farà a l’espai impedirà que s’hi pugui pernoctar durant un temps.

Segons Fuertes, “aquestes persones no només ja tenien una informació prèvia de l’actuació, sinó que, a més a més, no se’ls està demanant que se’n vagin, només que no es quedin on s’ha de fer el tractament”. Ha dit que la previsió és que aquesta desinfecció sigui vigilada i seqüenciada, amb possibilitat d’actuar en altres zones si cal, sempre amb acompanyament i informació per als residents i qualsevol persona que pugui arribar posteriorment.

En paral·lel, Pere Navarro, delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, ha afirmat que era “imprescindible” dur a terme aquesta operació “per sanejar el terreny i eliminar la presència de rosegadors”. Ha remarcat que la situació detectada posava en risc la salut, “tant de les persones que hi viuen com del conjunt de treballadors del polígon industrial”. A més, ha subratllat que fa molt temps que s’està treballant amb cadascun dels habitants del campament per oferir-los alternatives, no només pel que fa a la seva ubicació, sinó també per la seva integració a la societat i la possibilitat de viure en condicions dignes.

Prop de 175 residents

Tot i que l’actuació d’aquest dimarts només afecta un sector molt específic, l’Ajuntament i el consorci calculen que al conjunt de l’assentament hi viuen unes 175 persones, majoritàriament migrants amb estades molt recents a Barcelona i que, en molts casos, desconeixen els recursos que ofereix el consistori i les ajudes a les quals poden optar. Fuertes ha detallat que prop del 50% dels individus fa menys d’un any que hi són i que el 40% fa menys de sis mesos que hi resideix.

La comissionada ha explicat que aquest dispositiu està liderat per la Guàrdia Urbana, amb el suport dels Mossos, i ha apuntat que també hi intervenen equips de neteja i professionals dels serveis socials municipals que garantiran la custòdia de les pertinences i oferiran acompanyament continuat.

En aquesta línia, ha dit que des de finals del 2023, durant el 2024 i especialment al llarg del 2025, els equips municipals han intensificat el contacte amb les persones del campament. “Algunes persones que pernoctaven a la Zona Franca ja no hi són, ja estan dormint o bé en els espais habilitats d’operació fred o bé en centres de primera acollida”, ha assegurat.

Fuertes ha remarcat l’intens treball que s’està fent, tant des dels serveis socials, amb els equips especialitzats de carrer, i a través del Servei d’Atenció a Persones Refugiades i Migrades (SAIER). Ha explicat que el SAIER ha revisat la situació de totes les persones que hi tenien vinculació: 108 individus, 70 dels quals ja han estat atesos, sigui amb atenció prèvia o amb cita futura. Altres serveis municipals han vinculat unes 25 persones més; quinze joves d’entre 18 i 21 anys estan participant en cursos d’alfabetització, activitats comunitàries i formació; i el Servei d’Orientació i Atenció al Sensellarisme (SOAS), ha atès una quinzena de persones més amb possibilitat de pernoctar en centres de primera acollida i accedir a menjadors.

“El que s’està fent és intentar vincular aquestes persones perquè vagin tenint a poc a poc una sortida”, ha explicat Fuertes. Ha admès que és un procés complex i que calculen que una vintena dels habitants d’aquest assentament ha preferit no acceptar l’ajuda. Tot i això, s’ha mostrat optimista i ha apuntat que molts individus ja han fet aquest tomb i ja disposen d’un pla de treball.

Durant el mes de gener, a més, s’ha desplegat un dispositiu sanitari amb la participació de Creu Roja que ha permès fer cures bàsiques als habitants del campament, controls de temperatura, cinc derivacions hospitalàries i atenció a problemes com infeccions dentals, entre d’altres.