Cesc Cornet publica ‘Les ombres que ens acompanyen’: “Volia escriure una novel·la on les casualitats fossin macabres”

ACN Barcelona – L’escriptor Cesc Cornet (Anglès, 1979) ha publicat ‘Les ombres que ens acompanyen’ (Columna), la seva cinquena novel·la. Es tracta d’una proposta ambientada entre Barcelona i Biscaia que parteix de tres fets sense cap connexió aparent: un estrany accident de cotxe, la desaparició d’una popular presentadora de televisió i la troballa d’un cadàver a la casa d’un prestigiós cirurgià. Les investigacions contra rellotge descobriran que els casos tenen més en comú del que podia semblar en un inici. L’autor – que es reconeix com un apassionat del gènere negre – explica que tot plegat prové d’una experiència personal. “Sempre que parlem de casualitats són bones, però volia escriure un llibre on les casualitats fossin macabres”, admet.
A partir d’aquesta setmana ja es pot trobar a les llibreries ‘Les ombres que ens acompanyen’, el nou llibre de Cesc Cornet que, prèviament, ja havia publicat títols com ‘#FinsAquí’, ‘Vides en cercle’ i les dues obres juvenils ‘On és la Marta?’ i ‘On és la Júlia?’. En aquesta ocasió, la trama comença pocs dies després que la família de la Maia presenciï un estrany accident de cotxe a prop de Bilbao, mentre dos fets mediàtics acaparen l’atenció de la ciutat de Barcelona: la desaparició de l’Elvira Minota, la popular presentadora de televisió famosa per haver participat en un programa de talents musicals, i la troballa d’un cadàver a la casa del prestigiós cirurgià Jordi Mauler.

Tres fets sense cap connexió aparent que desemboquen en tres investigacions contra rellotge en què els Mossos i l’Ertzaintza descobreixen punts en comú i que, segons l’autor, acaben desembocant en un final “impactant”, però “real”. De fet, Cornet assenyala que sempre busca una manera “d’interpel·lar” el lector. “Prefereixo matar un personatge molt estimat i que s’emprenyi que no pas que s’avorreixi”, insisteix.

Lector incansable de novel·la negra i amant absolut del ‘true crime’ televisiu, l’escriptor relata que beu d’aquestes fonts per inspirar-se per a les seves històries. “És un morbo que m’atrau”, apunta, “potser llegeixo una mitjana de 35 o 40 llibres per any i d’aquests, un 98% possiblement són de novel·la negra, igual que als meus llibres, necessito que passin coses”.

Un altre dels punts clau per Cornet és la documentació, la qual reconeix que l’entreté especialment. Per fer-ho busca llocs reals on col·loca personatges inventats, els quals crea a partir d’imatges de gent que no coneix o, a vegades, sí. “Tot el que escric ho visualitzo perquè les meves novel·les són molt cinematogràfiques”, afegeix. També treballa amb fonts i parla amb gent que li parla de les seves professions, ja siguin agents de seguretat o forenses, entre d’altres.

“A la gent li agrada parlar de la seva feina, i a mi m’encanta escoltar”, celebra. Finalment, pel que fa a l’assassí perfecte, per l’autor és aquell que sembla “absolutament normal”. Tampoc és amant dels finals feliços. “Ja estan molt vistos i la vida és dura”, conclou.

Pel que fa a futurs projectes, Cornet ja té una pròxima obra a les mans que possiblement veurà la llum el 2027. Es tracta d’una novel·la negra ambientada a la Garrotxa, al poble de Santa Pau, a la Fageda i a El Collell. En aquesta ocasió, avança que està escrita en femení i en primera persona.