Barcelona sumarà 78 places més per atendre sense llar durant l’operació fred i reforçarà els equips municipals al carrer

ACN Barcelona – Barcelona incrementarà les places per atendre persones sense llar durant l’operació fred, passant de les 100 actuals a 178, i reforçarà els equips d’acompanyament al carrer amb 12 nous efectius. Ho ha anunciat la tinenta d’alcaldia de drets Socials, Raquel Gil, durant la primera reunió de la Taula de Ciutat contra el sensellarisme. La mesura vol “dimensionar” els serveis municipals actuals per donar resposta a l’augment de ciutadans sense sostre que hi ha a la capital catalana. Segons la Fundació Arrels prop de 2.000 persones dormen al carrer. La sessió també ha servit per començar a definir els quatre grups de treball que integren la taula i que són: dades i recompte, espai públic, xarxa i circuits d’atenció, i lluita contra l’aporofòbia.
La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Raquel Gil, ha explicat que en la reunió s’han compartit dades de diagnosi sobre “els números i els perfils de persones” en situació de sense llar i ha dit que, davant de l’increment de ciutadans en aquesta situació, l’Ajuntament ha anunciat ja dues primeres mesures.

Ha recordat que cada hivern el consistori posa en marxa l’operació fred en fase de prevenció, un dispositiu que enguany aquesta està actiu des del 2 de desembre i que contempla un centenar de places per a persones que viuen al carrer. Tot i que quan hi ha alertes o prealertes de temperatures baixes s’activa la situació d’emergència i la xifra de places s’incrementa, l’equip de govern ha decidit “augmentar les places disponibles en la fase de prevenció independentment que hi hagi una situació de fred molt intens”. Així, ha anunciat que abans que acabi el mes de gener es tornaran a obrir els equipaments que han funcionat en fase d’emergència, però ja amb la voluntat que “durin durant tota l’operació fred”. Això permetrà passar de 100 a 178 places, una ampliació que, segons ha dit, “ajudarà a començar a dimensionar” el fenomen.

La segona acció que durà a terme l’Ajuntament serà reforçar els equips municipals que treballen al carrer, especialment als districtes amb una presència més elevada de persones sense sostre. L’objectiu és que aquests equips puguin “treballar de manera comunitària, involucrant també les entitats dels districtes”, així com comerços i entitats veïnals, i millorar el seguiment de les persones amb coordinació amb els serveis socials. Gil ha detallat que el nou plec del servei d’acompanyament al carrer preveu “dotze places més” per reforçar aquestes unitats.

Amb tot, ha dit que és una millora que s’està acabant de definir i que ha de seguir el procés habitual de contractació pública. Mentrestant, ha afirmat que l’Ajuntament treballarà “per poder buscar alguna fórmula de reforçar els equips mentre no estigui la contractació definitiva en marxa”. Aquesta modificació suposarà una despesa de prop d’un milió d’euros que segons Gil s’absorbirà amb el pressupost d’aquest any.

Segons la tinenta d’alcaldia, les propostes han estat ben rebudes pels integrants de la taula, tot i que ha admès que aquests “no són els únics recursos que caldrà esmerçar”. Així, ha apostat per abordar aquesta problemàtica des d’una “mirada més àmplia que vagi més enllà del local” amb recursos que provinguin també del Govern i de l’Àrea Metropolitana. 

En aquest sentit, ha agraït que la Generalitat s’hagi incorporat a la taula, que també compta amb la participació del síndic de greuges de Barcelona, entitats socials, sindicats, la FAVB, col·legis professionals i persones expertes, així com representants de la majoria dels partits de l’oposició. 

Els grups de treball comencen a caminar

En la primera reunió de la taula també s’han activat els quatre grups de treball que centraran les prioritats de la taula. La comissionada d’Acció Social, Sonia Fuertes, ha explicat que aquests grups són el resultat “d’un ampli consens” i ha dit que començaran a treballar aviat. En concret, es tracta del grup de dades i recompte, pensat per millorar la diagnosi i disposar d’estadístiques fiables; el d’espai públic, que vol abordar la convivència i l’ús de l’espai urbà; el de xarxa i circuits d’atenció, que pretén dissenyar mesures per optimitzar recursos i millorar la coordinació entre serveis; i el que farà front a la lluita contra l’aporofòbia.