El gegant britànic McBride ha anunciat l’adquisició de la planta de Calgon a Granollers, una operació que posa sobre la taula la continuïtat industrial i l’ocupació qualificada a la ciutat.
McBride, fabricant britànic de productes de neteja de marca blanca i per a tercers, ha tancat un acord amb Vestacy per adquirir les seves fàbriques a Espanya i Portugal. La planta de Granollers, coneguda per la producció de Calgon, passa així a mans d’un gegant europeu del sector.
Granollers ha mantingut durant dècades un teixit industrial sòlid, i aquesta fàbrica representa un dels actius més visibles del polígon.
Un canvi de propietari amb interrogants oberts
Quan una planta canvia de mans, la primera pregunta que es fa qualsevol veí és si els llocs de treball es mantindran. McBride és un operador amb presència a diversos països europeus, especialitzat en la fabricació per a tercers i en marques de distribuïdor.
Això pot ser un senyal de continuïtat, però també obre incerteses. Les empreses que compren actius industrials solen buscar sinergies, cosa que de vegades es tradueix en ajustos de plantilla o en la redistribució de la producció entre diferents plantes.
La informació disponible no detalla si l’acord inclou garanties sobre l’ocupació o sobre el manteniment de la capacitat productiva a Granollers. Aquesta manca de detall és, en si mateixa, una dada rellevant.
El pes de la indústria al Vallès Oriental
Granollers no és una ciutat qualsevol en el mapa industrial català. La comarca del Vallès Oriental ha estat històricament un pol de fabricació, amb sectors que van des de la química fins a la metal·lúrgia.
La fàbrica de Calgon forma part d’aquest paisatge productiu. No és només una qüestió de nombre de treballadors, sinó del tipus d’ocupació: llocs qualificats, amb salaris per sobre de la mitjana i amb arrelament local.
Quan una planta d’aquestes característiques entra en un procés de compravenda, el que està en joc és la capacitat de la ciutat per retenir activitat industrial en un context de competència global. Altres territoris també volen atraure inversió, i les empreses multinacionals prenen decisions basant-se en costos, logística i marc regulador.
Què pot fer l’Ajuntament?
El marge de maniobra d’un consistori davant d’una operació empresarial privada és limitat, però no inexistent. L’Ajuntament de Granollers pot demanar informació a la nova propietat sobre els seus plans per a la planta.
També pot oferir facilitats administratives, suport en la gestió de permisos o col·laboració en programes de formació per a la plantilla. Tot això no garanteix res, però envia un missatge: la ciutat vol que la fàbrica continuï operativa.
Un altre element clau és la interlocució amb els representants dels treballadors. Si hi ha un comitè d’empresa, serà qui tingui accés a la informació de primera mà sobre els plans de McBride. La transparència en aquest procés és fonamental per evitar rumors i per construir confiança.
El context més ampli: consolidació del sector
L’adquisició de Vestacy per part de McBride no és un cas aïllat. En aquest escenari, les plantes petites o mitjanes poden quedar fora de joc si no s’integren en grups més grans.
Per a Granollers, això significa que la fàbrica de Calgon ha entrat en una lliga diferent. Ara forma part d’un grup amb presència a diversos països, cosa que pot obrir oportunitats (inversió, noves línies de producció) però també riscos (centralització de funcions, tancament de plantes menys rendibles).
Senyals a vigilar
Els propers mesos seran decisius. Hi ha diversos indicadors que convé seguir de prop. El primer, si McBride anuncia inversions a la planta o, al contrari, si es limita a mantenir l’statu quo.
El segon, si hi ha canvis en la direcció local o en l’estructura de la plantilla. Una renovació de l’equip directiu pot ser un senyal d’aposta per la planta, però també pot ser el preludi d’una reestructuració.
El tercer, si l’Ajuntament i els sindicats reben informació clara sobre els plans de la nova propietat. El silenci, en aquests casos, mai no és bon senyal.
Una oportunitat per repensar el model industrial
Més enllà del cas concret de Calgon, aquesta operació convida a reflexionar sobre el futur industrial de Granollers. La ciutat ha de decidir si vol apostar per mantenir el teixit productiu tradicional o si prefereix diversificar cap a sectors emergents.
Les dues opcions no són excloents, però requereixen estratègies diferents. Mantenir la indústria exigeix inversió en infraestructures, formació tècnica i un marc regulador estable. Diversificar cap a sectors com la logística, la tecnologia o els serveis avançats demana altres tipus de recursos.
El que no és viable és deixar-ho tot a la inèrcia. Les empreses prenen decisions, i els territoris que no tenen una visió clara del seu futur acaben perdent oportunitats.
La fàbrica de Calgon canvia de propietari, però el que realment està en joc és si Granollers vol seguir sent una ciutat industrial o si accepta convertir-se en una ciutat dormitori amb polígons buits. La resposta a aquesta pregunta no la donarà McBride, sinó la pròpia ciutat.
- Et Recomanem -
