9 de cada 10 edificis de Catalunya amb certificat energètic suspenen en emissions de CO2

ACN Barcelona / Sant Feliu de Llobregat – Gairebé el 90% dels edificis de Catalunya amb certificat energètic excedeixen els nivells desitjables d’emissions de CO2 i de consum d’una energia primària no renovable. Només un de cada deu té una qualificació A, B o C -nivells baixos o moderats-. I és que més enllà de l’obra nova, en l’àmbit residencial, guanyar eficiència energètica vol dir rehabilitar, millorar l’aïllament o canviar les instal·lacions, entre altres intervencions. Un procés costós i difícil en blocs d’habitatges sencers, i més habitual en habitatges unifamiliars o en petits blocs, com el cas d’un edifici de la Rambla Marquesa de Castellbell, a Sant Feliu de Llobregat, on han reduït fins a un 70% emissions i consum energètic amb una recent “rehabilitació energètica”.
Amb aquesta intervenció, l’edifici ha fet un salt de la lletra G a la C, en l’escala (A-G) que pondera tant el nivell d’emissions de CO₂ com el de consum d’una energia primària no renovable. És a dir, l’immoble ha passat de tenir emissions i consum ‘extremadament alts’ a ‘moderats, en línia amb el compliment bàsic’ del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE).

Millorar el confort climàtic dins de casa va ser el primer motiu que va portar el Juan José Gargallo, un dels inquilins i copropietari de l’edifici, a apostar per fer la “rehabilitació energètica” de tot l’edifici. “L’edifici és bastant antic, i els hiverns i els estius sobretot són bastant forts”, comenta a l’ACN des del seu menjador, on llueixen les dobles finestres que han reduït a zero el soroll de l’exterior i, alhora, han contribuït al nou aïllant tèrmic de 10 i 12 cm aplicat en façanes i cobertes, respectivament.

Però a més d’aquestes intervencions, també s’han tocat instal·lacions per implementar energies renovables i millorar l’eficiència energètica: plaques fotovoltaiques al terrat i substitució del termo elèctric de l’aigua calenta per un aerotermo, molt més eficient. Encantat amb la rehabilitació, en Juan José destaca com han millorat el benestar dins de casa i com alhora han rebaixat la factura de la llum “entre 8 i 12 euros mensuals” aquest hivern.

“Cada edifici és únic”

L’arquitecta responsable del projecte, Begoña Rull, diu que a banda del confort i l’estalvi, la rehabilitació ha reduït fins a un 70% les emissions de CO₂ que emetia l’edifici i un percentatge similar en l’ús d’una font d’energia no renovable.

Des del seu punt de vista, cada vegada hi ha més consciència que els edificis també són responsables de les emissions contaminants a l’atmosfera, i per això celebra operacions com la d’aquest immoble de Sant Feliu de Llobregat.

Rull reconeix que el gran salt en la qualificació de l’edifici es produeix per la renovació de les instal·lacions (plaques i aerotèrmia), però entén que “cada edifici és únic”, i que no s’hauria de desistir de rehabilitar encara que sigui “per etapes”.

Certificar per vendre, llogar, o voluntàriament

Segons l’Observatori de la Certificació d’eficiència energètica d’edificis, de l’ICAEN, a Catalunya actualment hi ha més d’1,3 milions d’edificis certificats, sumant els usos residencials i els ‘terciaris’ (edificis administratius, comercials o de serveis). La certificació no és un requisit obligatori, excepte en els edificis de nova construcció i en els grans projectes de rehabilitació. En l’àmbit residencial, el certificat d’eficiència energètica sí que és obligat en cas de voler vendre o llogar l’immoble. El certificat també es pot sol·licitar voluntàriament, o per obtenir determinats ajuts.

Per això el nombre de certificats no explica quin és l’estat exacte de tot el parc d’edificis. En tot cas, són una fotografia orientativa, que mostra la imatge d’un parc d’edificis amb qualificacions majoritàriament negatives des del punt de vista de les emissions de CO₂ que genera el seu ús, i del consum excessiu de fonts d’energia primàries no renovables, d’acord amb el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE).

L’arquitecta assenyala que el gran pes de les qualificacions baixes són hereves d’uns anys en què no hi havia “tanta exigència energètica en els projectes constructius”. “Si no hi ha hagut intervencions posteriors, doncs seguim en aquests nivells”.

Al CTE, tant les emissions com el consum d’energia no renovable es mesuren en una escala de la A la G, on la primera lletra és el nivell més eficient (CO₂) i de consum més baix (energia primària no renovable), i la darrera indica emissions “extremadament altes” i un consum “extremadament alt”. A partir de la lletra D, significa que l’edifici genera emissions “lleugerament” superiors i un consum també lleugerament més elevat respecte del valor de referència.

Suspens generalitzat en eficiència energètica

En aquest sentit, les dades recollides per l’ICAEN constaten que 9 de cada 10 edificis de Catalunya amb certificat energètic tenen qualificacions entre la D i la G, és a dir, suspenen en les exigències mínimes ambientals. La situació és encara més acusada en l’àmbit residencial (el majoritari), mentre que en el sector dels edificis terciaris és radicalment diferent: gairebé la meitat disposen d’un certificat tipus A, B o C (aquest darrer, el 36,5%), i un altre 32% el tenen tipus D (emissions lleugerament superiors al valor de referència).

Emissions i consum “alts” al 63% dels edificis plurifamiliars

L’eficiència energètica als edificis residencials plurifamiliars és especialment baixa, d’acord amb els certificats. Representen més de dues terceres parts dels certificats energètics d’edificis vigents -ja que inclouen blocs d’habitatges sencers i habitatges individuals en blocs d’habitatges-, i la immensíssima majoria suspenen en emissions de CO₂ (un 97%) i en consum d’energia primària no renovable (el 98%). Només pel que fa a emissions, fins a dos terços (uns 540.000 immobles) estan qualificats amb un nivell E (emissions i consums “alts”), un 12,2% se situen un graó per sota (F) i gairebé un 12% -més de 100.000 immobles- obtenen la pitjor qualificació (G).

En els habitatges unifamiliars (amb 307.203 certificats vius), la situació és força més matisada, amb gairebé un 20% qualificats amb una A, B o C. Les possibilitats efectives de millora i l’agilitat a l’hora de decidir/executar són un factor important per entendre aquesta diferència. Malgrat tot, també aquí persisteix una majoria àmplia d’un 80% d’immobles amb nivells per sota dels llindars mínims recomanats, i en concret un 43,3% tenen una E.

Ajudes a la rehabilitació

Més enllà de l’obra nova, amb un pes minoritari en el volum d’edificis certificats, la millora en l’eficiència energètica dels edificis passa per la rehabilitació del parc existent. No tothom pot assumir-ne els costos, i per això l’arquitecta Begoña Rull diu que les subvencions són “un punt clau”. “Sense això costarà molt que es rehabiliti el parc edificat, i en termes de sostenibilitat això és el que toca fer ara, no tanta obra nova amb un gran consum d’energia, sinó rehabilitar el que ja tenim construït”, defensa.

La rehabilitació que ella mateixa ha liderat a l’edifici de Sant Feliu de Llobregat ha comptat amb una subvenció dels fons europeus Next Generation, que han cobert fins al 80% del cost, gràcies a la gran reducció d’emissions i de consum d’energia renovable que ha representat l’operació. Els fons europeus no són els únics ajuts a la rehabilitació energètica d’habitatges. A Barcelona, per exemple, per a obres finalitzades fins al pròxim 30 de juny hi ha vigent una ajuda de fins a 6.000 euros (si el cost mínim de l’operació supera els 1.000 euros), parcialment finançada amb els Next Generation. “És essencial; sense els ajuts s’hauria quedat en una rehabilitació convencional, i hauria sigut una llàstima”, constata l’arquitecta. 

Per què certificar energèticament un immoble?

Els motius que impulsen la certificació energètica dels edificis són diversos. El pes principal se l’emporta l’obligatorietat, en la compravenda de l’immoble -que representa un 53% de totes les certificacions d’edificis vigents-, i per llogar -gairebé un terç de les certificacions ambientals actuals responen a aquesta raó-. Els edificis d’obra nova i la gran rehabilitació de blocs sencers també van associades a una qualificació ambiental. Actualment representen l’1,7% de les certificacions vigents.

Finalment, hi ha la via de la certificació voluntària dels edificis, que és el tercer motiu principal, amb el 9% dels certificats. I en aquest àmbit, però comptabilitzada separadament, hi ha les certificacions sol·licitades com a requisit per obtenir algun tipus d’ajuts (per bona qualificació), que genera el 4,7% de les certificacions.